Dialoguen:
- Ignacio Sánchez Cuenca – Director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid.
- Robert Fishman – Professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid
Sinopsi
Des de fa nou anys es registren a Espanya nivells baixos de confiança social en les institucions i de satisfacció amb el funcionament de la democràcia. Indicadors que mereixen reflexió i que coincideixen amb algunes de les tendències que es donen a nivell mundial. Vivim una crisi global de confiança institucional. Fins i tot com a societat les actituds basades en l’autosatisfacció i el recel també abunden i contribueixen a una certa degradació del col·lectiu, del que és públic, del social, del polític, i per descomptat, de l’institucional. La degradació de l’àgora pública, la radicalització del debat mediàtic, la polarització política, la irrupció dels algoritmes en el consum d’informació i del màrqueting polític, alhora que la corrupció impacta en els partits i governs, la meritocràcia es difumina i el ascensor social es paralitza. Apareix la glorificació de la turbopolítica quan els temps de les polítiques segueixen necessitant de repòs, tots ells factors que evidencien la crisi de la representació i la intermediació.
Arribar a l’objectiu de manera directa comporta prescindir d’aquells ancoratges i usos de gestió institucional i polítiques que asseguraven l’assoliment d’aquest per vies més reposades, que requerien respecte al concepte de representativitat i de la confiança amb l’altre. Necessitem analitzar ja que la terna confiança, representació i polarització política i d’aquí la impossibilitat actual d’establir consensos i els possibles escenaris de futur.
Biografies
Ignacio Sánchez Cuenca
(Valencia, 1966). Director de l’Instituto Carlos III-Juan March de Ciències Socials de la Universidad Carlos III (Madrid) i professor titular de Ciència Política a la mateixa universitat. Ha estat Rice Associate Professor a la Universitat de Yale, professor titular al Departament de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Visiting Scholar a la Universitat de Nova York, i ajudant de la Facultat al Departament de Sociologia de la Universidad de Salamanca. És autor de nombrosos articles acadèmics a revistes especialitzades. Acaba de publicar 2019 (forthcoming): The Historical Roots of Political Violence: Revolutionary Terrorism in Affluent Countries. Cambridge: Cambridge University Press 2018: La confusión nacional. La democracia española ante la crisis catalana. Madrid: Catarata. 2018: La superioridad moral de la izquierda. Madrid: Lengua de Trapo/CTXT. La seva obra inclou també entre d’altres, La desfachatez intelectual (Catarata 2016) Años de cambios, años de crisis. Ocho años de gobiernos socialistas (Catarata, 2012), coeditor amb Adam Przeworski de Democracia y socialdemocracia. Homenaje a José María Maravall (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2012), La impotencia democrática. Sobre la crisis política de España (Catarata 2014) y Atado y mal atado (Alianza 2014). Autor de múltiples articles a revistes internacionals, el 2017 va publicar: “From a Deficit of Democracy to a Technocratic Order: The Postcrisis Debate on Europe” a la Annual Review of Political Science .
Col·labora amb regularitat a mitjans de comunicació, al diari El Pais, La Vanguardia, el diari digital InfoLibre i a la revista TintaLibre.
Robert Fishman
Doctor en Sociologia per la Universitat de Yale i membre de l’American Sociological Association i l’American Political Science Association.
Professor CONEX – Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia (Universitat Carlos III). Amb anterioritat va ser Professor of Sociology and Kellogg Institute Fellow a la Universitat de Notre Dame (EUA) i Associate Professor of Government and of Social Studies a la Universitat de Harvard. El projecte CONEX de Fishman sobre “Dimensions de la Democràcia i els seus determinants” s’enfoca en primer lloc en el desenvolupament del “mapa” conceptual i metodològic per a l’estudi acadèmic sobre la variació entre democràcies, en segon lloc en la teorització dels mecanismes causals capaços d’explicar la variació entre les democràcies i finalment en l’estudi empíric d’aquesta variació entre els casos.
És autor, entre altres treballs, dels següents llibres: Democracy ‘s Voices (Cornell University Press, 2004), guanyador de Menció Honorífica per Millor Llibre (2005) de la Secció de Sociologia Política de l’Associació Americana de Sociologia; Working-Class Organization and the Return to Democracy in Spain (Cornell University Press, 1990); i (amb Anthony Messina) The Year of the Euro (University of Notre Dame Press, 2006). Tant Democracy ‘s Voices com Working-Class Organization han estat publicats també en espanyol. Els seus articles han estat publicats a l’American Sociological Review, World Politics, Politics & Society, Comparative Politics, Revista Espanyola d’Investigacions Sociològiques, Studies in Comparative International Development, Contributions to Political Economy, i South European Society and Politics, igual que en el New York Times. Un article seu, escrit en col·laboració amb Omar Lizardo, va guanyar el Premi Tilly de 2014 de la Secció sobre la Sociologia Comparada i Històrica de l’Associació Americana de Sociologia.
Properes sessions del cicle de diàlegs 2019:
Diàleg 8 dijous 14 novembre del 2019
Rob-ètica
Nous consensos en la relació humà-robot
- Carme Torras – Professora d’Investigació del CSIC i cap de Recerca del Grup de Percepció i Manipulació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona.
- Eduard Fosch – Investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies – Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.