Dialoguen:
- Carme Torras – Professora d’Investigació del CSIC i cap d’Investigació del Grup de Percepció i Manipulació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial CSIC-UPC
- Eduard Fosch – Investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies – Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.
Sinopsi
La humanitat viurà cada vegada més interconnectada amb sistemes intel·ligents dissenyats i desenvolupats a partir dels fonaments de la intel·ligència artificial i de la robòtica. Està clar que aquest camp científic és i serà una peça clau de cara a construir un futur millor. Al mateix temps, destacats pensadors han advertit públicament del risc d’un futur distòpic quan la complexitat d’aquests sistemes progressi encara més. Aquests avisos contrasten amb l’estat actual de la tecnologia robòtica i de la mateixa Intel·ligència Artificial sovint amb capacitats molt més modestes de les que potencialment s’albiren. Tanmateix, no deixa de ser una de les principals fonts de reflexió i preocupació des d’un punt de vista ètic i moral, donades les incògnites que es generen com a hipòtesis a un ús intens de robots i la intel·ligència artificial que afecti a la manera d’organitzar-nos de manera sistèmica. S’espera que els sistemes robots i els sistemes autònoms tinguin una explotació generalitzada a la societat en el futur, inclosos els vehicles de conducció pròpia i els robots de servei en el treball i a casa. La pregunta difícil de respondre és la rapidesa de la transformació i quins elements esdevindran efectivament funcionals i quins generaran disfuncions que cal anticipar i vetllar, en termes de desigualtat d’accés i oportunitats.
En aquest context, convé posar sobre la taula alguns aspectes rellevants sobre l’ètica i la seguretat en el futur de la robòtica i la Intel·ligència artificial.
Biografies
Carme Torras
Llicenciada en Matemàtiques, doctora en Informàtica i professora de recerca del CSIC. Compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. Ha publicat llibres i articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica, àmbits en què ha dirigit setze projectes europeus, entre ells una ERC Advanced Grant sobre manipulació robotitzada de peces de vestir. És membre de l’IEEE i EurAI, membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Europaea, i ha estat guardonada amb la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. Les seves novel·les La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) —premis Manuel de Pedrolo 2007 i Ictineu 2009— i Enxarxats (Males Herbes, 2017) —Premi Ictineu 2018— aborden els dilemes ètics suscitats per la robòtica, la intel·ligència artificial i les xarxes socials. La mutació sentimental ha estat traduïda al castellà (Milenio, 2012) i a l’anglès amb el títol The Vestigial Heart (MIT Press, 2018), juntament amb materials per impartir un curs universitari d’ètica en robòtica social i intel·ligència artificial, que també ha estat adaptat per a secundària i batxillerat (Pagès Editors, 2018). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF).
Eduard Fosch-Villaronga
Investigador postdoctoral Marie Sk?odowska-Curie al eLaw- Center for Law and Digital Technologies de la Universitat de Leiden als Països Baixos (2019-2021) on investiga els aspectes legals i ètics de les tecnologies dels robots en sanitat i de les tecnologies amb intel·ligència artificial (IA). Doctor en Erasmus Mundus (EMJD) en Dret, Ciència i Tecnologia, actualment colidera el grup de treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots for Augmentation, Assistance or Substitution of Human Motor Functions a l’European COST Action CA16116. Anteriorment va ser investigador al projecte Cloud Legal compartit entre el Microsoft Cloud Computing Research Center i el Centre for Commercial Law Studies, ambdós a la Queen Mary University de Londres. Va investigar la governança de la robòtica del núvol (cloud robòtic) i també va ser investigador postdoctoral al Departament de Dret, Governació i Tecnologia de la Universitat de Twente (Països Baixos) (oct. 2016-setembre 2017). Els seus interessos acadèmics inclouen la regulació de la tecnologia, la privacitat, la dignitat, les interaccions home-robot, el futur del treball, el futur de l’educació i les conseqüències derivades de la tecnologia. Ha impartit seminaris en institucions de prestigi de tot el món, incloent l’Institut de Recerca de Telecomunicacions Avançades Internacional (ATR) al Japó, el University College de Londres al Regne Unit, l’Institut Robotics de la Universitat Carnegie Mellon als EUA, l’Institut Mihaljo Pupin a Sèrbia, l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) a la Universitat d’Uppsala a Suècia i la Facultat de Dret Fordham als EUA