El passat 6 i 7 d’octubre es va celebrar el curs 50 anys de la mort de Franco: perspectives històriques actuals sobre la dictadura estructurat a través de quatre conferències i una taula rodona esplèndida, ha comptat amb la participació de reconeguts especialistes que, en els darrers anys, han fet aportacions cabdals a la nostra comprensió del franquisme: des del retrat de qui en va ser el màxim responsable, fins als estudis centrats en les seves dues grans etapes –amb la cesura representada pel canvi d’aliances internacionals i la forçada apertura econòmica— i en la seva inserció dins el context internacional, incloent el procés de transició. Alhora, es va dur a terme una taula rodona amb els els 4 ponents especialistes per debatre sobre la canviant i conflictiva naturalesa del règim.
Finalment, el curs va tancar amb una taula rodona amb quatre protagonistes d’aquesta transformació viscuda ara fa mig segle, tot aportant les seves vivències en primera persona de diferents aspectes polítics, culturals, econòmics i socials, així com les seves reflexions sempre pertinents per entendre el llegat de la dictadura. Una taula de luxe i excel·lent amb Raimon Obiols, Marina Subirats, Eugenio del Rio i Magda Oranich.
El curs es va inaugurar formalment per part de Ramon Jovells – gerent del CUIMPB-Centre Ernest Lluch, Josep Maria Carreras – Vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i Joan Fuster Sobrepere – Codirector del curs. Doctor en Història, UPF i professor agregat d’Història Contemporània en els Estudis d’Arts i Humanitats, UOC
Pots recuperar aquí la Notícia a EL Punt avui del curs firmada per Pere Bosch
Immediatament va començar la conferència inaugural: “Franco: una biografia” per part del professor Julián Casanova – Catedràtic d’Història Contemporània, Universitat de Saragossa, presentat pel professor Jaume Claret Miranda – Codirector del curs, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i professor en els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
La conferència va acabar amb un diàleg entre el públic i Casanova moderat pel professor Claret.
Després d’una pausa, es va iniciar la segona conferència “El primer franquisme 1939-1956” a càrrec de Miguel Ángel del Arco – Catedràtic d’Història Contemporània, Universitat de Granada, que va exposar la seva investigació especialment sobre les polítiques de la fam del règim franquista entre 1939 i 1952. Del Arco, presentat pel codirector del curs Dr, Jaume Fuster Sobrepere, va acabar amb un diàleg entre el públic i el professor del Arco.
Immediatament, es va iniciar un debat amb els principals ponents de la Jornada, Casanova, Sesma, del Arco i Molinero sobre “La naturalesa del franquisme” i van entrar a analitzar les aportacions historiogràfiques que s’han anat succeint en els darrers 30 anys en diferents àmbits, mantenint que les aportacions d’avui, que han begut de més fonts i més ben estudiades, no haguessin estat possibles sense la feina dels primers historiadors del franquisme del qual en són hereus i continuadors. La taula va ser moderada pel codirector del curs Jaume Claret Miranda
Després d’una pausa per dinar es va iniciar la sessió de tarda amb la ponència ·”El segon franquisme 1956-1975″ a càrrec de la professora Carme Molinero – Catedràtica del Departament d’Història Moderna i Contemporània, UAB, presentada pel codirector Jaume Claret.
La sessió va cloure amb un diàleg entre el públic i la professora Molinero.
El dimarts dia 7 va comptar amb la intervenció de Nicolás Sesma i una taula rodona de luxe amb Raimon Obiols, Marina Subirats, Magda Oranich i Eugenio del Rio.
La ponència inicial sobre “El franquisme: una perspectiva europea”, va anar a càrrec del professor Nicolás Sesma – Professor titular d’Història i Civilització espanyoles, Universitat de Grenoble-Alps. Presentat per Jaume Claret, la sessió va acabar amb le spreguntes de públic i l’intercanvi de refleions amb el professor Sesma.
A continuació, i després d’una paus, es va dur a terme la Taula rodona “El combat per la democràcia a l’Espanya franquista”, moderada per Joan Fuster Sobrepere i amb la presència esmentada de Raimon Obiols – Exdiputat del PSC al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu, Eugenio del Río – Polític i escriptor, Magda Oranich – Advocada i política i Marina Subirats – Sociòloga.
Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch, i en nom també del Centre Ernest Lluch CUIMPB, va cloure la jornada agraint a ponents, públic i organitzacions involucrades en el curs la seva implicació, generositat i assistència, i va recordar que la reflexió entorn de la pau, la democràcia i la cohesió social i la salut seran els eixos clau en el conjunt d’actes de record “25 anys sense Ernest Lluch” que es duran a terme en l’entorn dels 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch que s’esdevindran el pròxim 21 de novembre de 2025.
Aquest curs de 2025, dut a terme els passats 6 i 7 d’octubre s’ha fet amb voluntat de permanència i amb el suport de la Diputació de Barcelona, i és continuador de la relació històrica entre la Fundació Ernest Lluch i la UIMP, concretada ara a través del el CUIMPB-Centre Ernest Lluch de Barcelona. Sota l’epígraf genèric de “Curs Ernest Lluch sobre la vertebració democràtica d’Espanya“, cada any s’analitzarà un dels elements clau de la democràcia a Espanya. Enguany s’ha iniciat aquesta mirada aprofundint sobre algunes de les arrels que n’expliquen la seva essència.
Organitza:
Amb el Suport de:
