La vuitena edició del cicle de diàlegs que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie a Valencia es va inaugurar el passat dijous 2 d’octubre amb el debat entre la periodista Marta Peirano i el director de l’Oficina del Real Instituto Elcano a Brussel·les, Luis Simón, introduit per Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch i Francisco Pérez, director acadèmic de l’IVIE.
Pots recuperar la Notícia a la web de l’IVIE AQUÍ
El cicle de diàlegs Accions col·lectives davant dels riscos globals, que organitza la Fundació Ernest Lluch i Ivie, a València va obrir ahir la primera sessió amb una conversa entre la periodista i escriptora experta en tecnologia i poder Marta Peirano i el director de l’Oficina del Reial Institut Elcano a Brussel·les, Luis Simón. El diàleg, que va tenir lloc a l’espai All in One de CaixaBank, va analitzar els grans riscos globals que marquen actualment, especialment els relacionats amb la geopolítica i la carrera tecnològica.
El debat es va centrar en la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina, una competència que, segons els dos ponents, condiciona les relacions internacionals de la resta de països i té en la tecnologia el seu principal argument. Per Marta Peirano: “cinc o sis grans empreses amb seu en aquests països concentren avui el desenvolupament tecnològic, com la intel·ligència artificial generativa, i aquesta pugna tecnològica explica en gran mesura l´expansió territorial i geopolítica que observem”.
En el mateix sentit, Luis Simón va subratllar que la dinàmica geopolítica és inseparable de la carrera per la innovació: “A l’escenari internacional, Europa es veu alhora com a camp de batalla i com a jugador”. Segons la seva opinió, tant els Estats Units com la Xina volen impactar a Europa, però el seu punt de partida és molt diferent. Washington persegueix aconseguir més influència, mentre que l’objectiu de Pequín no és atraure Europa, sinó reduir la capacitat dels Estats Units d’influir-hi.”
Tots dos van coincidir que Europa, malgrat les seves iniciatives en sectors estratègics com els xips i les bateries, avança amb lentitud. A més, van destacar el poder que aconsegueixen les grans tecnològiques amb un oligopoli, que genera grans dependències tecnològiques. “Europa assegura que té la seva pròpia autonomia estratègica, però després no té la capacitat per mobilitzar-se de manera unida”, va assenyalar Simón. Per part seva, Peirano ha insistit que Europa i, Espanya en particular, intenten estar al corrent de l’actualitat tecnològica però sense fer la inversió necessària per fer-ne una de pròpia. “En lloc d´invertir en tecnologia nostra, s´inverteix a contractar llicències d´empreses estrangeres, que a més extreuen les nostres dades i ens fan més vulnerables”.
Per a la periodista és un moment perfecte, per la fugida de capital humà dels Estats Units, per invertir en universitats i atraure talent i així no dependre de les grans tecnològiques estrangeres. “Necessitem plataformes obertes liderades per lʻadministració i una aposta clara per la innovació pròpia”, ha remarcat.
A més, Peirano va recordar la necessitat de situar la crisi climàtica al centre del problema. Segons la seva opinió, l’aliança de la indústria tecnològica amb els poders polítics representa un risc mediambiental greu. “Aquests poders han decidit que les fronteres són irrellevants i només importa una expansió territorial a través dels grans centres de dades, que arrasen amb el medi ambient i extreuen de forma massiva els recursos que necessiten. Els països els deixen fer perquè pensen que no es poden quedar enrere en tecnologia”
Al costat de la pugna tecnològica entre la Xina i els Estats Units, el diàleg també va abordar altres grans focus d’inestabilitat internacional, com ara la guerra a Ucraïna, la invasió de Gaza i les tensions a Taiwan, l’Índia-Pakistan i entre Rússia i l’OTAN. Per a Marta Peirano. Gaza demostra la ruptura del sistema tradicional de les relacions internacionals. “Estem veient davant dels nostres nassos l´extermini d´una població que és un projecte d´expansió territorial d´Israel, amb la col·laboració dels Estats Units. Gaza és el projecte territorial que s´estan repartint els grans poders geopolítics.”
El també professor de Relacions Internacionals a la Vrije Universiteit Brussel va resumir la conclusió principal del debat en una frase: “La carrera pel poder ho absorbeix tot i la tecnologia s’ha convertit en el principal instrument d’aquesta competència”.
Aquest primer diàleg forma part del cicle Accions col·lectives davant dels riscos globals, que organitza la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie, amb la col·laboració de CaixaBank. Aquesta és la vuitena edició dels Diàlegs Fundació Ernest-Ivie que se celebra a València i reunirà especialistes de primer nivell per debatre els grans riscos globals i la necessitat de reforçar les capacitats d’anticipació, mitigació i resposta.
RECUPERA EL VÍDEO DE LA SESSIÓ AQUÍ