Els Diàlegs Fundació Ernest Lluch amb el suport de l’AMB van néixer ara ja fa cinc anys amb el convenciment que compartir reflexió acadèmica, experta i de gestió tècnica i política en àmbits d’interès per a gestors públics i ciutadania, és fonamental per fer permear idees punteres en els responsables d’implementar polítiques públiques i, alhora, generar complicitat i capil·laritat als ciutadans que han de participar no només en el seu ús sinó en la seva adequada concreció en cadascun dels territoris d’aplicació.
Amb aquesta idea en el refefons el dimecres passat 1 d’octubre va tenir lloc la Jornada-Diàlegs “Gestionar la diversitat: reptes i transformacions de les polítiques públiques” dut a terme a la Sala Mavaya del Palau Macaya de Barcelona, en una intensa jornada que va abarcar tot el matí de dimecres.
La Jornada es va iniciar a les 9.30 amb uns parlaments d’Obertura institucional i introducció a càrrec de Joan Majó Cruzate – President de la Fundació Ernest Lluch, i Raquel Gil Eroá – Consellera delegada d’Anàlisis de Polítiques Metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 5ª Tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
Majó va emfasitzar l’agraïment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel suport i col·laboració fructífera al llarg d’aquests anys i va incidir en la importància de les paraules “reptes” i “transformacions” en el context de canvi demogràfic i tecnològic en què estem immersos.
Seguidament Raquel Gil Eiroá – Consellera delegada d’Anàlisis de Polítiques Metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 5ª Tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, va demanar entendre la ciutadania com a persones lliures i iguals amb drets i deures, i recuperar la mirada crítica al món i informada que ens permeti superar marcs conceptuals que lluny d’ajudar a crear ciutadania s’acosten, pel que fa a la interpretació de la diversitat, a ideologies masclistes i d’extrema dreta que van en contra del que la història ens explica i és que som, també, una concatenació de migrants arribats d’arreu a casa nostra. Va reivindicar així mateix la intervenció integral als barris i no només centrada en la pedra i la intervenció en l’espai públic a través de l’urbanisme per tal de gestionar la complexitat dels barris, i va demanar estar atents a tots els participants a les propostes i reflexions que han d’ajudar a fer que la intervenció pública sigui cada vegada més encertada.
Pots recuperar aquí el Vídeo d’ambdues intervencions:
Diàleg 1
Immediatament per començar la primera sessió de Diàleg sota el títol de “Perfil sociodemogràfic a 2025. L’AMB que som i pensem. Implicacions per a l’elaboració de polítiques públiques”.
La sessió, introduida i moderada per la també coordinadora acadèmica de les jornades Gemma Pinyol-Jiménez (Experta del programa Intercultural Cities del Consell d’Europa i coordinadora de la RECI (Red de ciudades interculturales). Directora de polítiques migratòries a Instrategies i investigadora associada GRITIM-UPF) va comptar amb les ponències d’Andreu Domingo – Subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics. És director del Grup d’Estudis de Demografia i Migracions-GEDEM i investigador principal del projecte RecerCaixa Assentament de la població immigrada, canvi demogràfic i gestió de la interculturalitat i d’Oriol Bartomeus – Director del l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Professor associat al Departament de Ciència Política de la UAB.
Domingo va entrar a exposar la realitat demogràfica de 2025 a l’AMB. En va dir qui som a dia d’avui, apuntant els elements de major rellevància (procedència, pes a la piràmide d’edats, evolució segons generacions…) Ens va exposar d’on venim, en origen i quina és, per tant, la realitat dels nostres barris i municipis des del punt de vista demogràfic. De manera específica va mostrar l’exercici de valorar el pes de la població immigrada en el conjunt dels municipis i en funció de l’edat. La composició per edats de determinats barris i ciutats és clau per entendre determinades dinàmiques també d’ús de serveis públics. Aquests estan condicionats pel fet que hi ha municipis on el gruix de la població en aquestes franges d’edat és de manera molt important immigrada. La demografia marcarà quins serveis públics necessitem a un espai determinat i possiblement condicionarà també la manera de comunicar-nos amb la ciutadania. Saber qui som, en quines edats hi ha més o menys immigració, de quins països, i en quines zones ens ha de permetre tenir un mapa acurat per encertar amb la política pública a realitzar, i fer-ho en positiu per aprofitar potencials que una radiografia mal feta no permetrien fer.
Descarrega’t AQUÍ la presentació d’Andreu Domingo
Per la seva banda Oriol Bartomeus va analitzar no només què pensa la societat catalana sobre la immigració sinó l’evolució d’aquesta opinió, traslladant que la percepció dista molt sovint bastant de la realitat, però que ambdós són reals i s’han de gestionar. Va fer igualment una anàlisi de l’opinió respecte al concepte d’immigració i acceptació de l’entrada d’immigrants al llarg del temps i per edats i va mostrar la preocupació per com de negativament s’expressen al respecte els joves homes, amb la seva potencial i ja real translació en el vot a posicions d’extrema dreta.
Descarrega’t AQUÍ la Presentació d’Oriol Bartomeus
La sessió va acabar amb preguntes del públic abans no fer una pausa cafè per al conjunt dels assistents.
Pots recuperar aquí el VÍDEO de la Sessió – Diàleg 1
Diàleg 2
La Segona sessió de Diàlegs, moderada per Ferriol Sôria, director de la Fundació Ernest Lluch va entrar a analitzar “Els programes de barris com a mecanisme per abordar la gestió de la diversitat de forma transversal. Una resposta integral amb una perspectiva territorialitzada“. La Taula de diàleg va comptar amb la presència de Carles Martí Jufresa – Comissionat per a l’Impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles de la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori); Rosa Sanz – Coordindora de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona; i de Joan Canyameres Tomàs – Responsable de Projectes Estratègics de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Carles Martí va entrar en primer lloc a reflexionar sobre la tensió i relació entre el barri i la ciutat i la mateixa definició de barri en tant que espai en el qual dur a terme polítiques públiques concretes. Tant Martí, com Sanz com Canyameres varen exposar, cadascú des de la seva institució, com des de política pública es pot ajudar a activar el potencial de determinats barris que es troben en un procés de transformació molt ràpid en la seva estructura social i econòmica i no només urbanística (i amb necessitats urbanístiques tant pel que fa a l’espai urbà, però cada vegada més de rehabilitació del parc d’habitatges). Es va parlar de com s’han de coordinar les actuacions (ja sigui directa o indirectament) de les adminisracions, la necessitat de treballar amb els mateixos indicados i que siguin comparables (amb l’índex de vulnerabilitat que parteix de l’Institut Metròpoli com un bon exemple d’indicador a extrapolar més enllà de l’AMB i exposat per Canyameres), i es va parlar també de la necessitat d’actuar no només als barris de màxima complexitat sinó també els altres per gestionar la diversitat creixent, tenint en compte la limitació de recursos que no ens ha de fer demanar a aquestes lleis i programes allò que és impossible.
La sessió va cloure amb preguntes i reflexions del públic i especialment dels tècnics municipals que es troben a primera línia d’actuació en diferents barris d’alta complexitat, però reivindicant tambe la tasca a fer a barris no tensionats que necessiten també d’una nova mirada respecte a les polítiques de diversitat.
Visualitza AQUÍ el VÍDEO de la Sessió – Diàleg 2:
Diàleg 3
Finalment, es va dur a terme una tercera sessió i diàleg amb el títol “Polítiques públiques i reptes per a la gestió de la convivència en una ciutat-metròpoli diversa“. La sessió moderada de nou per Gemma Pinyol es va dir a terme amb les intervencions de Rita Marascalchi – Cap de la Unitat d’Inclusió i Interculturalitat del Consell d’Europa, i Xavier Amor – Secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran de la Generalitat de Catalunya.
Aquest tercer diàleg va convidar a reflexionar sobre les polítiques públiques i els grans reptes que implica gestionar la convivència en un entorn metropolità divers i dinàmic com l’AMB. La ciutat-metròpoli és un espai on conflueixen múltiples realitats culturals, socials i econòmiques que, si no es gestionen amb estratègia, poden generar tensions i fragmentacions. Però també és un lloc d’oportunitats per construir nous models de convivència basats en la inclusió, el respecte i la participació ciutadana. En aquest sentit Rita Marascalchi va fer una primera reflexió que plantegés quines són les polítiques públiques pertinents per la gestió de la convivència: què diu la teoria, però també exposant exemplea a partir de les eines ad hoc dutes a terme des del Consell d’EUropa.
Per la seva banda, Xavier Amor, va exposar la visió del govern però molt especialment la visió a partir de l’experiència com a alcalde del municipi de Pineda de Mar i a la presidència de la Federació de Municipis, no només per la gestió sinó de com la política pública local necessita de molts espais de contacte per gestionar el diia a dia en àmbits tan diversos com la diversitat religiosa, l’emprenedoria per a la dinamització de l’activitat comercial i econòmica dels municipis, o polítiques en l’àmbit de l’educació, salut pública, seguretat o serveis socials.
Gemma Pinyol va anar plantejant preguntes sobre quins són els principals reptes que afronten avui les polítiques públiques per gestionar la convivència en una ciutat metropolitana tan diversa, i com pot l’administració local esdevenir un agent actiu i innovador en la dinamització de la convivència intercultural? Al respecte, es va plantejar quines experiències positives es podien identificar d’arreu d’Europa, acabant per plantejar quins reptes de futur identificaven per avançar cap a una convivència més cohesionada i sostenible.
Les respostes dels dialoguistes es varen barrejar amb un ric diàleg entre ponents i públic tant per les preguntes com per les reflexions plantejades que van enriquir les propostes d’actuació i reflexions dels ponents.
Recupera aquí la presentació de la intervenció inicial de Rita Marascalchi
Visualitza aquí el VÍDEO de la Sessió- Diàleg 3:
Tancament Institucional
Ferriol Sòria, com a director de la Fundació Ernest Lluch i Pere Soler, en representació de l’Àrea d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van, finalment, dur a terme el Tancament institucional que va permetre fer un resum dels principals eixos de reflexió de la Jornada així com agrair al públic assistent, ponents i organitzacions involucrades per la bona feina i les aportacions realitzades que, tal com es va anunciar, es posaran a disposició de tothom a les respectives pàgines web de la Fundació i AMB si s’escau. (pots veure les intervencions al Vídeo anterior -Diàleg 3)
Ambdues institucions volen agrair a tots els participants de la Jornada, Raquel Gil, Joan Majó, Gemma Pinyol, Andreu Domingo, Oriol Bartomeus, Ferriol Sòria, Carles Martí, Rosa Sanz, Joan Canyameres, Rita Marascalchi i Xavier Amor la seva generositat, la seva disposició a col·laborar i nivell de reflexió aportats.
La voluntat d’ambdues institucions és oferir espais de diàleg per discutir les nostres idees i les alienes a l’àgora democràtica per la millora de la cohesió social a casa nostra. En la mesura en què la nostra singularitat segueixi essent útil seguirem treballant en els anys propers per fer-ho possible.
És per això que posem a l’abast de tota persona interessada els continguts generats en
les tres sessions en Video, presentacions i amb la màxima brevetat la transcripció editada de les diferents sessions.
Organitza Fundació Ernest Lluch amb el suport de:
