El compendi monogràfic que teniu a les mans és el sisè que Can Quintana-Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch editem conjuntament, amb la pretensió d’esdevenir una eina de reflexió sobre diferents valors que actuen en la societat actual. La democràcia, la immigració, l’educació, la sostenibilitat, el diàleg intermediterrani i Creences, religions i esfera pública són les qüestions que s’han tractat fins ara a la Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí, que s’ha consolidat com una ferma proposta d’aprenentatge i debat.
La present publicació recull les intervencions dels tres ponents que el dissabte 3 d’octubre de 2009 van participar en la VI Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí per reflexionar i debatre sobre Creences, religions i esfera pública: una reflexió per al segle XXI.
La primera d’aquestes intervencions va anar a càrrec de Lluís Duch i Álvarez (Barcelona, 1936), monjo de l’Abadia de Montserrat, doctor en Teologia i expert en antropologia de la religió. Duch, actualment, és professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on fa un curs sobre mite i interpretació, i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on col•labora regularment amb l’Institut d’Antropologia. És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaca l’obra en diversos volums Antropologia de la vida quotidiana (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999-2003), i recentment ha publicat Un extraño en nuestra casa (Herder, 2007) i La crisi de la transmissió de la fe (Cruïlla, 2008). Duch va ser el primer ponent de la jornada amb la conferència El religiosopolític avui que constitueix el primer article d’aquest recull.
El segon article correspon a la ponència Las Relaciones Estado-Religión en España en el Siglo XXI, a càrrec del Director General de Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia i Catedràtic de Dret Eclesiàstic de l’Estat, José María Contreras (Madrid, 1959). Contreras ha centrat la seva activitat investigadora en el camp de la tutela i promoció del dret de llibertat de consciència i, en els darrers anys, en l’estudi dels drets de les minories i grups vulnerables. Abans del seu nomenament ocupava el càrrec de director de la Fundació Pluralisme i Convivència, constituïda el 2005 i que té com a objectius contribuir a la realització de programes i projectes de caràcter cultural, educatiu i d’integració social de les confessions religioses minoritàries i promoure la llibertat religiosa.
L’article Modelos de relación entre religión y política, el signa Juan José Tamayo (Amusco, Palència, 1946). Teòleg vinculat a la Teologia de l’Alliberament, sobre la qual ha treballat abundantment, ha estat professor en diverses institucions d’Espanya i Amèrica. Actualment dirigeix la càtedra de Teologia i Ciències de les Religions Ignacio Ellacuría de la Universitat Carlos III i és fundador i actual Secretari General de l’Associació de teòlegs Joan XXIII. Autor de nombrosos articles i llibres, destaca entre els recents el titulat Iglesia y sociedad en España (2005), en què analitza i reflexiona sobre les tensions Església-Estat a l’Espanya de principis del segle XXI i contempla les futures transformacions culturals i socials.
La publicació clou amb la transcripció de la taula rodona protagonitzada pels tres conferenciants i que fou conduïda per Lluís Maria de Puig, senador, membre del Consell d’Europa i vicepresident de la Fundació Ernest Lluch.
Amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el paper, incidència i abast de les religions i les creences en la societat d’avui en el marc dels estats de dret i democràtics, publiquem Religió i esfera pública: una reflexió per al segle XXI, amb el desig que aquesta publicació proporcioni una lectura útil i afavoreixi una reflexió que estimem oportuna i us emplacem a trobar-nos de nou a la propera Jornada Ernest Lluch a Torroella de Montgrí.
Museu de la Mediterrània i Fundació Ernest Lluch
