Diàlegs sobre els impactes de l’ingrés mínim vital (IMV)

El Consell de Ministres va aprovar el 29 de maig de 2020 l’ingrés mínim vital (IMV), una prestació lligada a un dret subjectiu que ha de permetre que totes les persones en una situació d’emergència social tinguin assegurats uns ingressos mínims per cobrir les necessitats més bàsiques. La prestació ha d’ajudar a com-batre l’augment de població en risc de pobresa afectada per la crisi social i econòmica iniciada el 2008 i ajudar a la reducció de la desigualtat existent agreujada per la crisi de la COVID-19. Cal recordar que, el 2018, Eurostat indicava que el coeficient de Gini a Espanya era gairebé tres punts superior a la mitjana de la Unió Europea i els ingressos del 20 % de les llars de renda més baixa representaven només una sisena part dels ingressos del 20 % amb renda més alta, mentre a la Unió Europea aquesta proporció era només d’una cinquena part. España es troba a més entre els països d’Europa amb nivells de pobresa més alts i una menor capacitat redistributiva.
Així, d’acord amb el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual queda establert l’ingrés mínim vital: «Esta prestación nace con el objetivo principal de garantizar, a través de la satisfacción de unas condi-ciones materiales mínimas, la participación plena de toda la ciudadanía en la vida social y económica, rompiendo el vínculo entre ausencia estructural de recursos y falta de acceso a oportunidades en los ám-bitos laboral, educativo, o social de los individuos. La prestación no es por tanto un fin en sí misma, sino una herramienta para facilitar la transición de los individuos desde la exclusión social que les impone la ausencia de recursos hacia una situación en la que se puedan desarrollar con plenitud en la sociedad. (…) Este objetivo de inclusión condiciona de manera central el diseño de la prestación, que, incorporando las mejores prácticas internacionales, introduce un sistema de incentivos buscando evitar la generación de lo que los expertos en política social han llamado “trampas de pobreza”, esto es, que la mera existencia de prestación inhiba el objetivo de inclusión social y económica de los receptores.»
Apareixen doncs molts elements d’interès en l’anàlisi d’aquesta prestació: el coneixement acurat del seu disseny i abast, els impactes que pot tenir en el mercat de treball, els impactes potencials de reducció del risc de pobresa severa per a la població més vulnerable, els seus elements de gestió i governança o el desplegament del conjunt de mesures associades que s’hauran d’implementar en el moment oportú a través de reglaments preceptius.

Ens proposem doncs iniciar un Cicle de Diàlegs sobre els impactes potencials qualitatius i quantitatius de l’IMV, que ens permetin posar noms i cognoms a una mesura que compta amb un aplaudiment previ unànime en l’àmbit polític i social, tant a casa nostra com als organismes multilaterals internacionals. No obstant això, cal definir els paràmetres que permetran saber què es pot fer amb aquesta mesura i què no, quins impactes tindrà en la pobresa i el mercat de treball i de quina manera la poden aprofitar la ciutadania i els servidors públics que l’han de gestionar per atendre la població més vulnerable.

Es tracta, doncs, d’estendre uns coneixements sobre un tema molt rellevant per a la ciutadania, que sovint només el coneix de manera tangencial i sense les aportacions dels experts que els diàlegs volen aportar.