Dialoguen:
- Cristina Gallach. Alta Comissionada per a l’Agenda 2030. Assessora per la igualtat d’oportunitats del Consell de la Unió Europea. Secretària general adjunta per a la Comunicació i Informació Pública de l’ONU (2014-2018).
- Lina Gálvez. Catedràtica d’Història i Institucions Econòmiques de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla. Consellera de Coneixement, Investigació i Universitat de la Junta de Andalucía.
Sinopsi:
Els notables canvis econòmics i socials experimentats en els últims quaranta anys han portat aparellats avenços també des de la perspectiva de gènere amb una progressiva igualació entre homes i dones tant en l’esfera privada com en la pública. Està dinàmica ve marcada en bona mesura per l’espectacular augment del nivell educatiu de la població espanyola en el seu conjunt, i en particular de les dones, juntament amb la supressió d’una gran part de les barreres legals, socials i culturals que en el passat van dificultar la incorporació de la dona al mercat laboral. Sent el progrés evident, el ritme d’avanç no ha estat suficient i la desigualtat per raó de gènere segueix estant present. Aquesta desigualtat és sens dubte un fenomen amb molt diferents cares, a reflectir-se en el repartiment de tasques en el pla domèstic, en el nivell de participació en el mercat laboral, en les possibilitats de promoció, en l’accés a llocs de responsabilitat en les empreses o en l’exercici de càrrecs públics.
La desigualtat no és només un problema relatiu als drets de les persones, ja que representa també una pèrdua de capacitat productiva i per tant de benestar econòmic i social. A més, l’última crisi econòmica ha suposat un retrocés en el camí cap a la igualtat, en la mesura que són les dones les que protagonitzen situacions laborals més precàries, amb major risc d’atur o d’engrossir la llista de treballadors pobres.
Aquesta major vulnerabilitat de la dona cobra major rellevància quan irrompen a més actituds violentes afavorides per la cultura masclista basada en el patriarcat que encara persisteix al nostre país. Sens dubte, 2018 ha suposat un punt d’inflexió en la lluita fins ara silenciosa de dones (i també d’homes) per eradicar la desigualtat de gènere en totes les seves vessants. A la vista d’aquestes circumstàncies sorgeixen múltiples qüestions de respondre: ¿En quina mesura aquestes manifestacions públiques suposaran un canvi en les polítiques públiques per garantir la igualtat d’oportunitats? Quins canvis s’haurien d’introduir en la normativa laboral per pal·liar la segregació laboral i garantir la igualtat d’oportunitats? Quin paper juga el sistema educatiu a l’hora de reduir les desigualtats de gènere, començant pel canvi en els valors que les promouen? Són avui en dia les quotes la solució per aconseguir més presència femenina en llocs de responsabilitat? Quines altres mesures són necessàries per trencar el sostre de vidre que limita a les dones? Quins canvis s’han de posar en pràctica en matèria d’educació bàsica per eliminar les situacions de supremacia i poder de l’home enfront de la dona? Està nostra societat preparada per assumir un paper destacat de les dones en tots els àmbits?
Aquestes preguntes i moltes altres seran ateses en aquest tercer diàleg del cicle "Desigualtats i Democràcia" que tindrà lloc entre Lina Gálvez, actualment Consellera de Coneixement, Recerca i Universitat de la Junta d’Andalusia i Cristina Gallach, Alta comissionada per l’Agenda 2030.
Els notables canvis econòmics i socials experimentats en els últims quaranta anys han portat aparellats avenços també des de la perspectiva de gènere amb una progressiva igualació entre homes i dones tant en l’esfera privada com en la pública. Està dinàmica ve marcada en bona mesura per l’espectacular augment del nivell educatiu de la població espanyola en el seu conjunt, i en particular de les dones, juntament amb la supressió d’una gran part de les barreres legals, socials i culturals que en el passat van dificultar la incorporació de la dona al mercat laboral. Sent el progrés evident, el ritme d’avanç no ha estat suficient i la desigualtat per raó de gènere segueix estant present. Aquesta desigualtat és sens dubte un fenomen amb molt diferents cares, a reflectir-se en el repartiment de tasques en el pla domèstic, en el nivell de participació en el mercat laboral, en les possibilitats de promoció, en l’accés a llocs de responsabilitat en les empreses o en l’exercici de càrrecs públics.
La desigualtat no és només un problema relatiu als drets de les persones, ja que representa també una pèrdua de capacitat productiva i per tant de benestar econòmic i social. A més, l’última crisi econòmica ha suposat un retrocés en el camí cap a la igualtat, en la mesura que són les dones les que protagonitzen situacions laborals més precàries, amb major risc d’atur o d’engrossir la llista de treballadors pobres.
Aquesta major vulnerabilitat de la dona cobra major rellevància quan irrompen a més actituds violentes afavorides per la cultura masclista basada en el patriarcat que encara persisteix al nostre país. Sens dubte, 2018 ha suposat un punt d’inflexió en la lluita fins ara silenciosa de dones (i també d’homes) per eradicar la desigualtat de gènere en totes les seves vessants. A la vista d’aquestes circumstàncies sorgeixen múltiples qüestions de respondre: ¿En quina mesura aquestes manifestacions públiques suposaran un canvi en les polítiques públiques per garantir la igualtat d’oportunitats? Quins canvis s’haurien d’introduir en la normativa laboral per pal·liar la segregació laboral i garantir la igualtat d’oportunitats? Quin paper juga el sistema educatiu a l’hora de reduir les desigualtats de gènere, començant pel canvi en els valors que les promouen? Són avui en dia les quotes la solució per aconseguir més presència femenina en llocs de responsabilitat? Quines altres mesures són necessàries per trencar el sostre de vidre que limita a les dones? Quins canvis s’han de posar en pràctica en matèria d’educació bàsica per eliminar les situacions de supremacia i poder de l’home enfront de la dona? Està nostra societat preparada per assumir un paper destacat de les dones en tots els àmbits?
Aquestes preguntes i moltes altres seran ateses en aquest tercer diàleg del cicle "Desigualtats i Democràcia" que tindrà lloc entre Lina Gálvez, actualment Consellera de Coneixement, Recerca i Universitat de la Junta d’Andalusia i Cristina Gallach, Alta comissionada per l’Agenda 2030.