Els moviments socials s’han convertit en els últims anys en un motor de canvi i de revitalització política a través de la mobilització ciutadana. Aquesta última s’havia vehiculat fins ara des de dins de la política i de les institucions formalitzades, però ara ho fa majoritàriament des de fora, gràcies a noves plataformes i actors polítics, especialment en l’àmbit local.
Aquest nou protagonisme no és aliè a la crisi. En primer lloc, aquesta ha evidenciat el pes de les elits burocràtiques i/o transnacionals en la presa de decisions, evitant així la concertació social. Aquesta dinàmica qüestiona la legitimitat del sistema polític de partits, el sistema de representació parlamentària i la "tradicional" manera de fer política. I, en segon lloc i de manera simultània, la crisi també ha precaritzat la classe mitjana i la mateixa viabilitat de l’Estat del Benestar. Així, si durant els anys de creixement econòmic a Espanya les desigualtats van augmentar malgrat la millora generalitzada de les rendes, ara aquesta tendència s’ha incrementat encara més. Davant d’aquest panorama, quin paper poden jugar els moviments socials i ciutadans en el futur immediat?
D’això van parlar-ne el secretari general del sindicat Comissions Obreres, Ignacio Fernández -Toxo, i l’escriptor, analista i exdirector del Departament d’Anàlisi i Estudis del Gabinet de la Presidència del Govern d’Espanya (1994-1996 i 2008-2011), Andrés Ortega, en el Diàleg sobre Moviments Socials i ciutadania davant la desigualtat, el passat dimarts 9 de desembre a l’Auditori del CaixaForum Madrid.
