(Text adaptat de la notícia a la web del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra)
El passat divendres 24 de maig de 2024, a la Sala de Graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la UPF ha tingut lloc l’acte de lliurament del XIXè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, al millor treball de recerca de Batxillerat.
El premi Ernest Lluch, que es convoca des del curs 2005-2006, s’ha atorga al millor treball de recerca desenvolupat en l’àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic vigent en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya.
L’acte ha comptat amb la presència de les persones guardonades, acompanyades pels respectius familiars, tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals d’ambdues institucions convocants. L’acte ha estat presidit per Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, i ha comptat amb la presència de Clara Cortina, vicedegana de la Facultat, i Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i president de la Comissió Acadèmica de la Fundació. Totes elles an representat ambdues institucions en un acte emotiu protagonitzat pels alumnes, famílies i tutors dels finalistes.
En la seva intervenció, Raquel Bouso ha afirmat: “La convocatòria d’aquest premi és, sens dubte, un tribut al gran llegat humanista d’Ernest Lluch; polític i doctor en Ciències Econòmiques que al gener d’aquest any hagués celebrat el seu 87è aniversari. El premi pretén mantenir viva la seva memòria, el seu pensament i la seva obra, així com fomentar el diàleg com a eina d’enteniment i de coneixement. Per tant, felicito, en particular, a la Fundació Ernest Lluch per haver arribat a la dinovena edició del premi.” Seguidament, Josep M. Carreras ha posat en valor la convocatòria a partir de taranna de la figura d’Ernest Lluch, la continuïtat del guardó i ha agraït a la Universitat Pompeu Fabra la voluntat de mantenir aquesta tasca tan gratificant així com l’esforç de tots els participants, instituts (amb especial menció a tutors i tutores) i famílies.
La Dra. Clara Cortina ha estat l’ecarregada de conduir l’acte i qui ha llegit l’acta del jurat enunciant els guardonats i premis corresponents.
L’habitatge i la inseguretat residencial, perjudicial per als infants i joves
Dejar de pagar, porque era eso o comer”. Inseguretat residencial en infants i joves”, fet per Carla Virág Bereményi Peris, estudiant de l’Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, és el títol del treball guanyador de la XIX edició del premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques.
El treball de Carla Virág Bereményi Peris, tutoritzada per Mireia Trull amb la co-tutoria dins el programa Forces de la UB de la Dra. Irene Sabaté, se centra en la problemàtica de l’habitatge i de la inseguretat residencial, i ho fa a partir d’un plantejament molt concret i innovador: posa el focus en les conseqüències que té per als infants i els joves estar exposats a no tenir un habitatge assegurat. L’estudi demostra que aquestes conseqüències són negatives, tant pel que fa al seu rendiment educatiu com a la seva salut física i mental.
Per al jurat del premi, presidit per Abel Escribà Folch, degà de la Facultat, i format quatre vocals vinculats a la UPF (Clara Cortina, Jordi Guiu, Pere Jódar i Miquel Salvador) i tres a la Fundació Ernest Lluch (Josep Maria Carreras, Ferriol Soria i Joan Fuster), “el treball guanyador destaca per un excel·lent disseny de la investigació empírica i qualitativa, que combina entrevistes semi-dirigides i tècniques d’observació, així com per l’explícita escrupolositat en la cura dels elements ètics en els diferents aspectes i procés de la investigació.”
L’economia circular, la sexualitat femenina i el descarrilament del tren d’Olot del 1946, eixos dels tres accèssits
A banda de l’obra guanyadora, el jurat ha distingit tres accèssits: en primer lloc, “L’Economia Circular, una oportunitat davant l’abisme”, escrit per Àlex Corbalán Abajo, estudiant de l’Institut Damià Campeny de Mataró. En el seva proposta, l’autor exposa la resposta que planteja l’economia circular com a alternativa a l’esgotament del present sistema econòmic i les greus derivades mediambientals que ha portat associades, i ho fa proposant una sèrie d’indicadors per mesurar aquest procés de transició, concretament en l’àmbit sanitari.
El segon accèssit ha estat per l’obra “L’evolució de la sexualitat femenina: a partir del relat vivencial de cinc dones de diferents generacions”, fet per Mireia Cardona, estudiant de l’Institut Doctor Puigvert de Barcelona. El treball aborda una de les dimensions més íntimes de la revolució de gènere: les transformacions experimentades per les dones en la seva sexualitat, un tema important però difícil de tractar en temes de recerca. L’autora fa un estudi qualitatiu a partir de diverses entrevistes en profunditat a dones de diverses edats, amb una anàlisi de les seves experiències, manera d’entendre la sexualitat i experimentar plaer sexual.
El tercer accèssit és per a “Accident o sabotatge? El descarrilament del tren d’Olot l’any 1946”, escrit per Aniol Sucarrats Costa, alumne de l’Institut La Garrotxa d’Olot. En la seva obra, l’autor contrasta les diverses hipòtesis sobre les causes del descarrilament del tren d’Olot de 1946, que lluny de plantejar-se com un accident, recull la creença que podria haver estat causat per un sabotatge dels maquis. El treball ha servit com a base documental per a un còmic elaborat per un professional i per un pòdcast divulgatiu d’elaboració pròpia.
85 treballs que reflecteixen les preocupacions de la societat
La convocatòria del curs 2023-2024 del premi Ernest Lluch ha comptat amb la participació de 85 treballs vàlids (d’entre un total de 117 de rebuts), i les temàtiques que aborden, com en cada edició, són un reflex de les preocupacions de la societat. Així, alguns dels temes relativament nous que enguany s’han tractat han estat la crisi de l’habitatge, la realitat migratòria, la pulsió autoritària i la por a una democràcia en problemes, la desigualtat i les retallades de drets.
Segons l’acta del jurat, els treballs “són una esperança per encarar alguns dels reptes de la societat actual, que poden canviar la nostra manera d’ensenyar i aprendre, de treballar i viure. Per exemple, la fragmentació el poder global, la irrupció de la intel·ligència artificial i les conseqüències per a la vida educativa i acadèmica, o la reducció dels nivells de comprensió lectora que ens poden conduir cap a una societat mal comunicada i ignorant.”
Amb el Suport de:
