Amb el diàleg Control i optimització de les dades de la ciutadania celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dimecres 10 d’octubre de 2018 es va prosseguir amb el cicle anual de Diàlegs que promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de l’Obra Social ‘la Caixa’ -enguany dins del marc de la biennal del pensament de l’Ajuntament de Barcelona- per reflexionar sobre ‘Democràcies sota control’. La qüestió principal d’aquest tercer diàleg va ser com preservar el bé comú, els drets de ciutadania i les dades dels ciutadans en un món caracteritzat pel Big data, les màquines i robots amb capacitat d’aprenentatge i una flagrant concentració empresarial en corporacions privades que s’escapen del control públic. Els reptes són grans però no per això cal renunciar a l’optimització dels serveis socials i de ciutadania gràcies als avenços tecnològics. Els protagonistes del diàleg d’ahir al Palau Macaya varen ser el Catedràtic d’Innovació i governança pública i vicedirector de l’Institute for Innovation and Public Purpose de la UCL (University College London), Rainer Kattel, i la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Francesca Bria, experta i assessora en polítiques d’estratègia digital, tecnologia i informació.
El diàleg va començar amb una mirada atenta al cas estonià, país d’orígen de Rainer Kattel i exemple paradigmàtic d’estat-tech, en el que un seguit de circumstàncies van afavorir en la conversió d’aquest país bàltic en un referent europeu i mundial en matèria d’e-government, e-administration i e-management. El fet de ser un país petit, nou i d’estar envoltat d’un cert know-how i teixit industrial tecnològic va possibilitar que Estonià esdevingués un país propici per implementar polítiques asades en l’optimització de dades en benefici de la ciutadania, tals com el DNI electrònic que pemet votar, accedir a serveis socials, etc.
Del cas d’Estonia es va passar a la realitat europea. La difícil realitat europea en la que Francesca Bria hi va voler posar especial èmfasi, sobretot en la necessitat de crear un marc favorable a la protecció de dades dels ciutadans i d’estimular polítiques públiques i governamentals en pro de mesures reguladores per tal que la prestació de serveis via tecnologia no es faci seguint criteris comercials i privats, sinó amb vocació de servei públic. En aquest sentit, ambdós dialoguistes van incidir en la necessitat de preservar l’esfera pública dels interessos privats, que d’altra banda ja hi operen o que si més no ja accedeixen a un volum ingent de dades dels ciutadans, una qüestió que més que combatre-la cal revertir-la. Segons Bria cal que el ciutadà determini quan, on i amb qui vol compartir o proporcionar dades que per a ell són importants o suceptibles de preservar, com ara informació mèdica, etc.
El diàleg va ser amè, fluïd i còmplice i va estimular no poques reflexions al voltant d’una qüestió candent que requereix una millor atenció, tan de polítics com dels propis ciutadans.
El proper diàleg tindrà lloc dijous vinent 18 d’octubre de 2018 a les 18:30h al Palau Macaya Barcelona i versarà sobre la Vigilància del capitalisme digital i comptarà amb la participació de Evgeny Morozov (investigador expert en les implicacions socials i polítiques de la tecnologia) i
Renata Ávila (Advocada internacional especialitzada en drets humans i en drets digitals. Directora executiva de la Fundación Ciudadano Inteligente).
