Amb el record del primer aniversari dels tràgics atemptats a París, a la sala Bataclan i rodals, es va iniciar el darrer Diàleg del cicle d’enguany a CaixaForum Barcelona. El tema a tractar era La resposta i la gestió política-institucional als radicalismes i el terrorisme, i va tenir com a protagonistes, Alfredo Pérez Rubalcaba (Vicepresident del Govern (2010-2011); Ministre de l’Interior (2006-2011); Ministre de la Presidència (1993-1996); Ministre d’Educació i Ciència (1992-1993)) i Francisco Fonseca (Director general adjunt de la Direcció General de Justícia i Consumidors de la Unió Europea).
Per ambdós dialoguistes, la resposta política i institucional espanyola al terrorisme ha esdevingut positiva, tant en l’acció policial en el cas d’ETA però també i especialment, pel que fa les activitats de caire preventiu, activitat molt rellevant per anticipar-se i minimitzar potencials radicalismes violents. I és que la generació o creació de por és l’objectiu primari dels terroristes. En aquest sentit també van emfatitzar en el fet que els executors de bona part dels atemptats són europeus, ja siguin conversos o fills de segones o terceres generacions d’immigrants, però europeus. En la mateixa línia Rubalcaba afegeix una distinció al terrorisme – especialment en el gihadista – basada en la comunicació d’un missatge polític determinat; un missatge difós a través d’una nova eina molt important, la xarxa, internet, que esdevé una mena “d’alfabetització de l’individu jove” i un instrument per organitzar activitats, programar operacions i transmetre el missatge violent, entre altres. arribats aquest punt Rubalcaba posa sobre la taula el rolclau (que no únic) de l’educació. I és que una educació que combati el fracàs escolar, la marginació i, sobretot, garanteixi la igualtat d’oportunitats ha de ser un objectiu ja per si sol desitjable. Ara bé, també alerta que si aquests objectius no s’assoleixen es pot donar una falta d’identitat entre els joves i una necessitat d’emprendre la recerca d’una identitat pròpia. I el cert és que els terroristes poden ser els que els hi oferissin una identitat pròpia.
Fonseca al seu torn va conscienciar de la dimenssió global i europea del fenomen incidint en la naturalesa global de les amenaces terroristes. A més,les accions dutes a terme per part de les esferes polítiques per fer front a aquestes amenaces han estat vàries i destacables: des de la creació d’una base de dades comuna europea de ciutadansamb antecedents penals que en permeti l’accés a tots els cossos policials europeus; la creació d’un espai jurídic europeu que emmarqui aquells actes de caire terrorista. Fonseca també comenta la necessitat de l’existència d’un altre marc jurídic que s’ajusti al crim organitzat i al terrorisme en el ciberespai europeu mitjançant un programa informàtic que ajuda a realitzar investigacions comunes a escala europea per tal de compartir tots els perfils individuals dels retornats; o bé un marc comú europeu de tractament a les víctimes que en bona part beu de l’experiència espanyola.
*Notícia elaborada per Albert San José, estudiant de Ciències Polítiques a la UPF en pràctiques a la Fundació Ernest Lluch